En Tit-hola

«Les pistonades en l’inflamat i xop cilindre s’esdevenien amb una fúria de Déu n’hi do. La música de fons era ensordidora: crits, esbufecs, panteixos, roncs». Enfeinat a sortir-se’n d’una positura que no domina, mig ofegat per les cames de la dona i farcit de cervesa barata, en Tit-hola recorda el grafit anònim que hi ha en un carrer de València: «Aigua fresca / vi pur / figa oberta / i pardal dur». Aquest serà el seu lema per a iniciar una aventura diària que el durà des de l’activitat més frenètica fins a la jugada més rodona, la més catastròfica o el moment més contemplatiu: el moment exquisit en què, amagat sota un banc del parc, tenint per sostre els baixos d’una parella d’enamorats, gaudeix del dolç espectacle… «Tot està per fer», dirà parodiant el poeta, i tot, de ben segur, «tot és possible».